|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Desde luego nunca haré esa obra de teatro. Por lo tanto, estoy coleccionando los emplazamientos, inventando la trama, incluyendo a mis criaturas favoritas. Hasta le he dado un título, el mismo que aparece en la película de chris marker y que ahora copio: "el tejido del tiempo". |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
4 comentarios:
Bon dia! Bon dia!
Gràcies company!! Gràcies amic! Thank you man!
Em va trucar la Marta per dir-me lo de la sortida aquesta...però clar, impossible venir!
A veure si hi ha alguna altre oportunitat aviat!
Una abraçada!
em té preocupat senyor ||...... em té preocupat...
que se n'ha fet de nosaltres?
encara ens separa un infern?
tinc ganes de veure't aviat i que em penetrin les teves idees i paraules, imbuirme de tu, si es que aquesta paraula existeix.
i és possible que això passi a madrid...?? ja veurem.
em té preocupat senyor lumbrel, em té preocupat i desorientat.
el fred inunda un paradís, i la calor neix al pit de la gebrada.
qui manté la temperatura?
qui resulta alliberat de tant dolor?
el dolor d'un fa feliç a l'altre.
però ara cal fer ganyotes. ara la boca fa esquerdes i els ulls es fan petits taps d'ampolla de plàtic d'aigua.
espero que tots els taps, els cargols, els cables i tot l'enllumenat ens eixopluguin en temps pitjors.
així serem feliços, en un paradís artificial erigit en nom de l'altre.
caliu lumbrel, caliu.
Publicar un comentario