20060510

el poeta gest

miro a la pantalla i ningú escolta. ja ningú escolta. tothom parla molt. tothom diu la seva. tothom escriu, tothom pinta, tothom fa poesia.
m'imagino que es deu a aquests dies, a aquests anys, a aquestes vides que vivim. aquestes vides de connexió amb un noi de laos, una noia de brasil i un gos sudafricà. on sabem de situacions inverosímils però no en fem res, bàsicament prquè no escoltem.
em fa posar trist això. i en aquest fet està tota la explicació. posar-se trist és el que fa tothom.
ens posem tristos i un segon després connectem amb google per buscar el nostre nom. a veure si surt.
crec que la sortida està en el gest. el gest és allò que resta. la presècia. la acció.
hauríem d'omplir tots els segons del dia de gestos.
caminant escribim la literatura de la nostra vida.
i això ens connecta amb els altres, en un text comú.

4 comentarios:

subal dijo...

ei, jo t'escolto.

Anónimo dijo...

perdona, deies alguna cosa????

cmc dijo...

putu hipotecat.
sé donde vives.

Anónimo dijo...

jo també ho intento.