el fil i l'escala de dues fulles

un a noia tremola i somia sobre un llit que es mou. té rodes grans i lluents. la noia que tremola i somia té una flor rosa que dóna llum i ilumina la sala que era fosca segons abans que aparegués el llit que té rodes grans i lluents amb la noia que tremola i somia.
a la sala descobrim per la llum tremolosa i rosa un home que construeix algún artefacte realment complicat. es tracta d'un artefacte que, dóna la terrible impressió, no acabarà mai. un mur. més que un artefacte és un mur fet de trossos de memòria. de fet, poc a poc ens adonem (la pupil.la s'acostuma a la llum rosa tremolosa) que es tracta de tota la seva vida feta retalls de records i que l'home que està de genolls davant de tot l'escampall de troçets es disposa a reconstruir el mur de la memòria de tota la seva vida. ens adonem que l'home, amb les esquerdes a la pell que assenyalen als que són vells i amb poca vida per davant, no és que li quedi una mica de vida per endavant, és que està a punt de morir.
la noia explica el somni que està tenint. el somni parla d'un noi que va trobar un dia mentre passejava pel barri gòtic de barcelona. ella anava deixant anar un fil que, enganxat a algún llunyà fanal de la barceloneta, indicava el camí que anava dibuixant amb les seves formes de viure. ell, duia una escala de dos fulles a la que pujava i baixava per l'altra banda una vegada i un altre, avançant així sense gairebé tocar el terra gris i humit del barri que els uniria per sempre.